dijous, 31 de gener del 2013
JADE
El jade és un mineral pertanyent als silicats. Sovint acull un to verdós a causa d'impureses de crom. Des de fa més de 5.000 anys s'utilitza el jade a Xina i Mesoamèrica com a material per a fabricar utensilis i adorns. Al llarg del temps es va desenvolupar un verdader culte del jade. Els objectes de jade tenien (i tenen) fama d'amulets que atrauen la sort. En els seus orígens el jade era tan dur i resistent com cap altre material. Per això s'utilitzava també per a elaborar armes i ferramentes.
SILVINA
La silvina és un mineral del grup dels halurs. Químicament és un clorur potàssic. Cristaliza, com la sal gemma, en el sistema regular, dominant en cubs. Més freqüentment es presenten en masses cristallines incolores o vermelles per la presència de substàncies estranyes, com la sal, lluentor vítria. És soluble en aigua i de gust amarg, la seva coloració és violeta a la flama del bufador, però per poder observar-la cal mirar a través d'un vidre de color blau de cobalt per eliminar el color groc de les sals de sodi que sempre acompanyen aquesta i que emmascaren el violeta propi de les potàssiques. En dissolució precipita amb el clorur de platí en octàedres grocs de cloroplatinat potàssic. Acompanya a la sal comuna en molts dels seus jaciments, en capes i bolsadas dins d'ella. Es troba a Súria, Cardona i Sallent.
MARAGDA
Una maragda és una gemma i un mineral, de tipus semblant al beril, de color verd brillant, ja que conté una petita quantitat de crom. És molt valorada perquè és l'única gemma de color verd que cristal·litza.
La maragda és la pedra del mes de maig i els signes del zodíac associats. Neró usava una maragda com a lent correctora per seguir els combats de gladiadors, ja que patia miopia.[1] S'aplicaven maragdes per pal·liar dolors d'ossos i com a amulet protector contra les serps, del mateix color de pell.
S'han usat per predir el futur i per guarir malalties com la lepra.[2] La maragda s'associa a la memòria i a la primavera.
La maragda és la pedra del mes de maig i els signes del zodíac associats. Neró usava una maragda com a lent correctora per seguir els combats de gladiadors, ja que patia miopia.[1] S'aplicaven maragdes per pal·liar dolors d'ossos i com a amulet protector contra les serps, del mateix color de pell.
S'han usat per predir el futur i per guarir malalties com la lepra.[2] La maragda s'associa a la memòria i a la primavera.
EXPLOTACIÓ MINERA I EXTRACCIÓ DE MINERALS
Una de les explotacions que hi han agut el Bages cal destacar la
de Súria que es va produir a cel obert.
L'extracció dels minerals eren: la sal i la potassa i ho treien en galeries.
L'extracció dels minerals eren: la sal i la potassa i ho treien en galeries.
L'ULL DE TIGRE
L'ull de tigre és un mineral de colors marrons i groguencs. És una pedra semipreciosa de la família del quars. Té dos "cosins germans": l'ull de gat i l'ull de falcó. S'usa en joieria i en diversos objectes artístics. També en esoterisme, ja que se suposa que protegeix davant certs mals.
MINERALS
Un mineral és un sòlid homogeni que es presenta de manera natural i que ha estat format com a resultat de la interacció de processos geològics tant de tipus físic com químic. Els minerals es caracteritzen per formar una estructura cristal·lina és a dir una estructura interna molt ordenada i una composició química i unes propietats físiques determinades i constants.
El terme “mineral” té en compte no només la composició química del material, sinó també la seva estructura, per això una mateixa composició química es pot presentar en dos materials completament diferents, la manera com es disposen a l'espai els àtoms i molècules determinarà les seves propietats, un exemple seria el grafit i el diamant, tots dos formats exclusivament per àtoms de carboni. Les roques, en canvi, són agregats de minerals i/o mineraloides (amb propietats similars als minerals però sense estructura cristal·lina), i no tenen una composició química determinada. La mineralogia és la ciència que s'encarrega de l'estudi dels minerals, composició química, estructura cristal·lina, característiques físiques, gènesi, transformació i aprofitament per l'home.
Es coneixen milers de formes de minerals, des dels compostos per element químics o sals senzilles, fins als més complexos, com alguns tipus de silicats. Normalment, els compostos orgànics no es consideren minerals, to i que estrictament parlant, el petroli o el gas natural, formats per processos geològics, ho serien. El cas del mercuri, és especial, és reconegut com a mineral per l'IMA per raons històriques. Finalment, els materials creats per l'home, com per exemple els diamants artificials, no són considerats minerals tot i que tinguin les mateixes propietats.
Cristalls d'aragonita (CaCO3)
Un mineral és una substància natural, sòlida i inorgànica que té una composició química definida i una estructura cristal·lina. Per a ser classificat com un veritable mineral, una substància ha de ser sòlida i tenir una estructura cristal·lina, a més ha de ser una substància natural, no produïda pels éssers vius, i tenir una composició química definida i homogènia. Les definicions tradicionals excloïen els materials orgànics, però la International Mineralogical Association (IMA) va adoptar una nova definició el 1995:
Un mineral és un element o compost químic que és normalment cristal·lí i que ha estat format com a resultat de processos geològics.
Les classificacions modernes, com la de Dana o la de Strunz inclouen una classe orgànica.
Dels més de 4.000 minerals reconeguts per la International Mineralogical Association, l'associació que té la responsabilitat d'aprovar i nomenar els minerals, un centenar són considerats comuns, uns 50 serien d'ocurrència ocasional i la resta serien rars o molt rars.
El terme “mineral” té en compte no només la composició química del material, sinó també la seva estructura, per això una mateixa composició química es pot presentar en dos materials completament diferents, la manera com es disposen a l'espai els àtoms i molècules determinarà les seves propietats, un exemple seria el grafit i el diamant, tots dos formats exclusivament per àtoms de carboni. Les roques, en canvi, són agregats de minerals i/o mineraloides (amb propietats similars als minerals però sense estructura cristal·lina), i no tenen una composició química determinada. La mineralogia és la ciència que s'encarrega de l'estudi dels minerals, composició química, estructura cristal·lina, característiques físiques, gènesi, transformació i aprofitament per l'home.
Es coneixen milers de formes de minerals, des dels compostos per element químics o sals senzilles, fins als més complexos, com alguns tipus de silicats. Normalment, els compostos orgànics no es consideren minerals, to i que estrictament parlant, el petroli o el gas natural, formats per processos geològics, ho serien. El cas del mercuri, és especial, és reconegut com a mineral per l'IMA per raons històriques. Finalment, els materials creats per l'home, com per exemple els diamants artificials, no són considerats minerals tot i que tinguin les mateixes propietats.
Cristalls d'aragonita (CaCO3)
Un mineral és una substància natural, sòlida i inorgànica que té una composició química definida i una estructura cristal·lina. Per a ser classificat com un veritable mineral, una substància ha de ser sòlida i tenir una estructura cristal·lina, a més ha de ser una substància natural, no produïda pels éssers vius, i tenir una composició química definida i homogènia. Les definicions tradicionals excloïen els materials orgànics, però la International Mineralogical Association (IMA) va adoptar una nova definició el 1995:
Un mineral és un element o compost químic que és normalment cristal·lí i que ha estat format com a resultat de processos geològics.
Les classificacions modernes, com la de Dana o la de Strunz inclouen una classe orgànica.
Dels més de 4.000 minerals reconeguts per la International Mineralogical Association, l'associació que té la responsabilitat d'aprovar i nomenar els minerals, un centenar són considerats comuns, uns 50 serien d'ocurrència ocasional i la resta serien rars o molt rars.
ACTIVITATS
El pròxim divendres 1 de febrer del 2013 farem una sortida a la cova de Navàs (gratuït). La sortida tindrà una durada de 5 hores. S'ha sortira des de l'escola Sant Jordi a les 13:00 . Quan arribem a la cova tindrem una visita guiada per tota la cova. A la sortida de la cova farem un bon berenar per reposar forces per tornar cap a l'escola. Haureu de portar begudes isotòniques, algú de menjar que no pesi molt. No porteu molt pes perquè no aguantareu.
ROCA
Una roca és la matèria en estat sòlid que forma part de l'escorça terrestre. En un sentit més concret, s'anomena roca a qualsevol material constituït com un agregat natural d'un o més minerals, entenent per agregat, un sòlid cohesionat. Les roques són els materials dels que, de manera natural, estan fets el mantell i l'escorça terrestre, i les parts equivalents d'altres cossos planetaris semblants.
En general, es pot dir que, les roques estan formades per diverses espècies mineralògiques (roques compostes), però també existeixen roques constituïdes per un sol mineral (roques monomineralògiques). Sovint es classifiquen en quatre grups fonamentals: roques ígnies, roques metamòrfiques, roques sedimentàries i meteorits.
Les roques solen ser materials durs, però també poden ser toves, com passa en el cas de les roques argiloses o les sorres. A més, tot i que les roques poden semblar eternes des d'una perspectiva humana, estan exposades a canvis efectuats per una sèrie de processos geològics que funcionen sobre períodes molt llargs. El cicle litològic descriu una sèrie de processos d'aquest tipus, com es formen els diferents tipus de roques i com es passa d'un tipus a l'altre. Les roques ígnies es formen quan es refreda la magma a l'escorça terrestre, o quan la lava es refreda a la superfície de la Terra o el fons del mar. Les roques metamòrfiques es formen quan roques les roques existents es troben exposades a una pressió i temperatura tan elevades que es transformen, cosa que es pot produir quan col·lideixen les plaques tectòniques, per exemple. Les roques sedimentàries es formen mitjançant la diagènesi o litificació dels sediments, que al seu torn es formen mitjançant la meteorització, el transport i la deposició de roques existents. Finalment, els meteorits són roques o trossos de metall que cauen a la Terra des de l'espai.
L'estructura, composició i origen de les roques són objecte d'estudi de la petrologia, la mineralogia, la cristal·lografia i la sedimentologia, entre altres disciplines.
En general, es pot dir que, les roques estan formades per diverses espècies mineralògiques (roques compostes), però també existeixen roques constituïdes per un sol mineral (roques monomineralògiques). Sovint es classifiquen en quatre grups fonamentals: roques ígnies, roques metamòrfiques, roques sedimentàries i meteorits.
Les roques solen ser materials durs, però també poden ser toves, com passa en el cas de les roques argiloses o les sorres. A més, tot i que les roques poden semblar eternes des d'una perspectiva humana, estan exposades a canvis efectuats per una sèrie de processos geològics que funcionen sobre períodes molt llargs. El cicle litològic descriu una sèrie de processos d'aquest tipus, com es formen els diferents tipus de roques i com es passa d'un tipus a l'altre. Les roques ígnies es formen quan es refreda la magma a l'escorça terrestre, o quan la lava es refreda a la superfície de la Terra o el fons del mar. Les roques metamòrfiques es formen quan roques les roques existents es troben exposades a una pressió i temperatura tan elevades que es transformen, cosa que es pot produir quan col·lideixen les plaques tectòniques, per exemple. Les roques sedimentàries es formen mitjançant la diagènesi o litificació dels sediments, que al seu torn es formen mitjançant la meteorització, el transport i la deposició de roques existents. Finalment, els meteorits són roques o trossos de metall que cauen a la Terra des de l'espai.
L'estructura, composició i origen de les roques són objecte d'estudi de la petrologia, la mineralogia, la cristal·lografia i la sedimentologia, entre altres disciplines.
DIFERENCIES ENTRE ROQUES I MINERALS
Les roques estan formades per minerals.
Algunes roques, com el granit, estan formades per diversos minerals (quars, feldespat i mica) i es poden veure a ull nu (en forma de petits cristallets).Altres roques estan formades per un sol mineral. És el cas de l'halita (sal comuna) i el guix.
divendres, 25 de gener del 2013
GRANIT
El granit és una roca plutònica magmàtica de textura granulosa i cristal·lina, entre alguns dels components d'aquesta roca es troben el quars, el feldspat alcalí i, amb menys importància, la mica, la plagioclasa i l'hornblenda. És de color grisenc, és molt abundant i s'utilitza àmpliament com a material de construcció.
Aquesta roca també es pot trobar en el municipi de Navàs.
Aquesta roca també es pot trobar en el municipi de Navàs.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)